Doncs sí, resulta que al final sí que hi havia urnes. I amb un senyal de la Generalitat ben gros, perquè no hi hagi cap dubte sobre la seva propietat. I si hi ha urnes, hi ha paperetes, que es veu que apareixen volant a qualsevol acte públic, i documentació i tot el que calgui, per més que el Govern d'Espanya i els seus braços executors segueixin entestats a tancar webs que es reprodueixen sense gaires més complicacions. De fet, fa l'efecte que tot està més o menys prou ben controlat perquè demà votem. Si més no, no serà per manca dels elements imprescindibles.
A més, hi ha gent. Molta gent. Gent als carrers els últims dies, gents de tot ofici, edat i condició disposada a fer un cap de setmana de benvinguda a la tardor allà on calgui per garantir la llibertat i els drets de tothom, entre observadors i periodistes de tot el món giren els ulls cap a aquest petit territori irreductible. I això no té preu. I hi ha policia, moltíssima policia vinguda de tot arreu, perquè ja sabem que la força de la democràcia, la força de les urnes, és molt més perillosa que la de les bombes per a determinats fanàtics. I per sort, també hi ha humor, molt humor, de la mà (ode l'ala) d'un petit ocellet de color groc que ha fet les delícies de generacions i més generacions i que ara, en una estranya confluència astral, ha esdevingut símbol de la resistència al feixisme.
Ho tenim tot. Ara només cal mantenir la calma, el cap fred i la serenitat dels darrers moments abans d'una decisió que marcarà el nostre futur de manera irreversible. Un futur que, de fet, ja està determinat per aquells que durant les darreres setmanes, mesos, anys, ens han volgut sotmesos i humiliats i que no se n'han sortit. Demà és el dia. Avui, vetllem urnes, les nostres armes, com els antics aspirants a cavallers, perquè demà podem donar-nos, a nosaltres mateixos, la dignitat que mereixem i que ens hem guanyat, per més que alguns encara s'entestin a negar-nos-la.