Temps era temps. Aixi comencen els contes tradicionals. I és que un cop dites aquestes tres paraules, ja tot és possible, perquè ens situen en un moment indefinit en el qual tot pot passar, si ens deixem guiar per la imaginació i la fantasia.
El temps, quina cosa més estranya i més complexa. Segurament, una de les més grans dificultats de qualsevol àmbit de la nostra existència és saber gestionar correctament el temps de cada cosa. De vegades és l'ànsia que tot ho precipita, i de vegades són la por o la prudència les que tot ho retarden, amb el perill sempre latent de fer irremeiablement tard o d'anar massa d'hora.
Sabem que hi ha un temps per a tot i que tot, absolutament tot, té el seu moment. Hi ha el temps d'esperar i el temps d'actuar; el d'estimar i el d'odiar; el de viure i el de morir; el del plaer i el del dolor; el del riure i el del plor; el de trobar i el d'oblidar... I tot, absolutament tot, té el seu moment en la nostra vida. Saber interpretar correctament què toca (o què volem de debò) a cada instant és fonamental.
Avui és diumenge, temps de festa, temps d'una rutina diferent a la de cada dia, temps de calma, temps sense pressa, temps per compartir (quin tresor, el temps) amb aquells que estimem. Avui és dia per dedicar temps a la tendresa i a la serenitat, lluny del ritme accelerat del dia a dia. Avui és un dia excel·lent per dir "temps serà temps" i inventar unes hores de realitat de la mà de la imaginació i de la fantasia. Avui pot ser el temps de fer-ho.