Les armes del Segle XXI cada cop són més diferents de les de temps passats. Repassem, si més no, els darrers atacs terroristes, en què un camió o un ganivet demostren la seva efectivitat per matar. Salvant les distàncies, i a nivell molt més domèstic, els tancs, els famosos tancs de la Diagonal, avui són fiscals i jutges armats d'un estri de poder encara incalculable, però que pot tenir efectes devastadors: la inhabilitació.
Cada dia són més els alts càrrecs polítics en mans de persones sense ofici ni benefici (o que no el podrien exercir perquè tants anys fora dels circuits professionals passen factura) que només depenen de la política per pagar les factures de cada mes. De debò pensem que s'exposaran a una habilitació per a càrrec públic per prendre part en alguna passa fonamental del procés? A mi em costa molt de creure, francament.
Ahir llegia aquest article que parla d'Ada Colau i el risc polític d'una inhabilitació. Potser l'article té un punt maliciós que pot derivar d'una rivalitat partidista però, en tot cas, la tesi de fons em sembla digna de tenir en compte: quants dels nostres polítics i alts càrrecs seran capaços d'assumir el perill real de ser apartats de l'activitat pública?
Ja fa dies que hem vist que això d'inhabilitar és relativament senzill i prou àgil. Però una cosa és jugar-se-la quan ja es té la feina feta i la jubilació no és gaire lluny i una altra quan es depèn d'un sou públic per tirar endavant i encara hi ha un futur professional a l'horitzó. Potser per això, també, hi ha tantes crides a la mobilització de la societat civil? Vull creure que no, perquè l'actitud posaria de manifest una covardia enorme. Vull creure que no, però ara mateix em costa molt creure en massa coses. El futur dirà.