Se'ns acaba una setmana realment estranya. Amb festius i feiners intercalats, amb ponts o aqüeductes, amb l'inici d'una atípica campanya electoral, amb viatges estranys i gens habituals, ben diferents dels que caldria esperar d'un llarg pont qualsevol... Però potser ja és això, el que toca en aquests temps estrambòtics que vivim. Una mica de tot i no gaire de res. Una mica d'aventura, una mica de descobertes, una mica de retrobaments, una mica de protestes, una mica de propostes. Vaja, que de tot una mica.
Estem acostumats a les rutines, a la monotonia fins i tot, i encara ens costa adaptar-nos a un ritme diferent, variat, frenètic, que fa saltar pels aire tot allò que teníem tan per la mà. Però així són les coses, i potser és hora que aprenem a viure sense massa seguretats, preparats per als canvis, petits i grans, per a les sorpreses i també per a les incerteses. En qualsevol cas, cadascun de nosaltres té ben presents els seus valors, les seves prioritats, els seus principis i els seus objectius, i aquí no hi ha gaire marge -per no dir gens- per a grans moviments. Nosaltres som nosaltres i les nostres circumstàncies, passi el que passi i diguin el que diguin.
Tanquem aquesta setmana i encetem una altra que serà de trànsit a la de les eleccions i les portes del Nadal. Incertesa primer i seguretat després. Perquè malgrat tot, el 25 serà Nadal, el 26 Sant Esteve i el 31 cap d'any. I això sí que no canvia, encara que no tinguem clar si enguany hi serem tots. Tant de bo.