per en 9 Desembre 2017
326 Vistes

Se'ns acaba una setmana realment estranya.  Amb festius i feiners intercalats, amb ponts o aqüeductes, amb l'inici d'una atípica campanya electoral, amb viatges estranys i gens habituals, ben diferents dels que caldria esperar d'un llarg pont qualsevol...  Però potser ja és això, el que toca en aquests temps estrambòtics que vivim.  Una mica de tot i no gaire de res.  Una mica d'aventura, una mica de descobertes, una mica de retrobaments, una mica de protestes, una mica de propostes.  Vaja, que de tot una mica.

Estem acostumats a les rutines, a la monotonia fins i tot, i encara ens costa adaptar-nos a un ritme diferent, variat, frenètic, que fa saltar pels aire tot allò que teníem tan per la mà.  Però així són les coses, i potser és hora que aprenem a viure sense massa seguretats, preparats per als canvis, petits i grans, per a les sorpreses i també per a les incerteses.  En qualsevol cas, cadascun de nosaltres té ben presents els seus valors, les seves prioritats, els seus principis i els seus objectius, i aquí no hi ha gaire marge -per no dir gens- per a grans moviments.  Nosaltres som nosaltres i les nostres circumstàncies, passi el que passi i diguin el que diguin.

Tanquem aquesta setmana i encetem una altra que serà de trànsit a la de les eleccions i les portes del Nadal.  Incertesa primer i seguretat després.  Perquè malgrat tot, el 25 serà Nadal, el 26 Sant Esteve i el 31 cap d'any.  I això sí que no canvia, encara que no tinguem clar si enguany hi serem tots.  Tant de bo.

Publicat a: Actualitat