La nova alcaldessa de Barcelona ha decidit aparcar una part ben visible del llegat dels seus predecessors en el càrrec i ha canviat un Audi d'alta gamma blindat per un Seat de lloguer. Així, a primer cop de vista, tota una declaració d'austeritat. Fins aquí, tot correcte, i molts alcaldes en podrien prendre exemple. Però jo em demano si aquesta política d'imatge realment comporta austeritat o no.
Què se'n farà del vehicle blindat que ja no s'utilitzarà? acabarà, com sol passar a les administracions, criant pols en un magatzem per la dificultat del procediment administratiu de venda? No ho descartem. En aquest cas, cal recordar que un cotxe com aquest, funcioni o no, té uns costos de manteniment. A més cal afegir el lloguer del nou, perquè el vell era de propietat.
Imagino que s'han fet bé els números i que les decisions que s'han pres realment són més que imatge, perquè si no, potser valia la pena no tocar res, si el que es perseguia era l'austeritat.
Veure les nostres autoritats deixant de banda elements d'ostentació propis d'altres temps és molt positiu. Però atenció que el canvi no acabi sortint massa car. I si no, què costa la seguretat d'una alcaldessa movent-se en metro? Que potser no cal tanta seguretat? Tant de bo. Adequar les mesures i els mitjans (cotxes, escortes...) a la realitat és un exercici encara pendent i necessari.
Són temps de canvis, aquests que vivim. Cal esperar i confiar que els canvis siguin reals, profunds i que serveixin per acostar els governants als ciutadans, aquella massa grisa, llunyana i incòmoda que sovint només s'observa des de l'altra banda d'unes llunes tintades.