per en 20 Maig 2015
469 Vistes

Ja fa uns quants anys (molts, de fet) d'aquella frase atribuïda al bisbe Torras i Bages:  "Catalunya serà cristana, o no serà".  Potser més d'un segle després, haurem de reescriure-la en una mena de "Catalunya independent serà religiosa o no serà".  I no és que l'independentisme hagi abraçat la fe catòlica de cop, és que les dues veus més noves -i de les més creïbles dels darrers temps, dit sigui de passada- que guanyen protagonisme en el procés independentista són dues monges:  Teresa Forcades i Sor Lucia Caram.

No sé si això és bo o no, però si tot va com sembla, Forcades pot acabar com a candidata d'una determinada formació política a les properes eleccions.  És a dir, com a hipotètica presidenta d'una futura Catalunya independent.  Déu n'hi do (i mai més apropiada l'expressió).  De fet, no seria cap novetat un president vinculat a l'església, al capdavant de la Generalitat, però a aquestes alçades de segle i més si es tracta d'una dona, ja és tota una altra història.  Això sense parlar del debat artifical que es muntarà, segur, sobre la separació església / estat (futur estat, en aquest cas) per part,  ben segur, d'aquells que més s'han significat per no fer aquesta distinció i per utilitzar la jerarquia eclesiàstica com infanteria de primera línia, quan els ha convingut (o els convé).

Sigui com sigui, el que no podem passar per alt és que dues dones, amb fortes conviccions, formació i valors estan demostrant una capacitat d'influència en la societat que prou voldrien molt líders polítics.  Per a mi, que aquesta capacitat d'influència vingui de la ma de les conviccions, de la formació i dels valors és sempre positiu.  Molt positiu, especialment en política.  A partir d'aquí, el temps dirà.  En qualsevol cas, bufen vents de canvi, sense cap dubte.  Ja veurem on ens duran.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.