Algú va dir que la vida era triar constantment. I triar, de fet, és descartar una pila de coses per escollir-ne només una.
Així anem fent cada dia, i així anem ocupant el nostre temps en coses que hem de fer, en coses que ens demanen que fem o en coses que realment volem fer. L'encert que tinguem en aquesta tria constant, en aquest establiment inconscient de prioritats, serà el que, en gran mesura, dibuixarà el nostre nivell de felicitat i la nostra satisfacció personal.
En aquest sentit, una escriptora australiana que ha treballat durant anys amb malalts terminals ha publicat un llibre on es descriuen les cinc coses de les quals una bona part de persones es penedeixen abans de morir. Son aquelles coses que sempre es deixen per a una altra ocasió, perquè les qüestions importants sempre acaben passant davant de tot. A tall de resum:
1. Fer les coses que un vol fer i no les que els altres n'esperen.
2. Haver dedicat massa temps a treballar (per irònic que sembli en els temps que corren).
3. No haber-se atrevit a expressar els sentiments.
4. Haber deixar de banda el contacte amb els amics.
5. No haver tingut el valor de ser més feliç.
Ara que encara hi som a temps i que encara tenim vida per endavant, potser caldria, de tant en tant, pensar un moment què ens estem deixant pel camí, mentre anem vivint la nostra vida. I és que, en el fons, prou que ho sabem, tot allò que anem desant al calaix dels assumptes pendents. Per tant...
