Doncs sí, tant em fa. Tant em fa, perquè penso que ja hem fet tard, potser fins i tot, històricament tard. I és que tant li fa què digui avui l'assemblea de les CUP. Tant li fa si decideixen donar suport a la investidura de Mas com a president, com si no, com si surten amb una de les seves de suport crític, posem per cas. Hem perdut dos mesos irrecuperables, tot just quan un parell de punts percentuals apartaven el resultat electoral del somiat cinquanta per cents de vots a partits declarats independentistes.
El resultat de les eleccions, davant del qual -no ho oblidem- les CUP van afirmar que amb les dades a la mà no es podia tirar endavant una DIU, exigien una unitat immediata al Parlament i al Govern dels grups independentistes, l'única resposta que hauria pogut ajudar a completar aquesta petita manca de vots. Però no. Portem dos mesos de retard, unes eleccions espanyoles, una ofensiva brutal contra tots els partits independentistes catalans i uns cants de sirena de referèndum impossible que arriben des de Madrid i des de Barcelona, molt em temo que tan impossibles d'aturar com letals per al procés.
Un cop més hem fet tard. Francament no penso que ni jo ni ningú dels centenars de milers de persones que vam posar el nostre futur en mans de determinats partits mereixem aquest final a tants anys de suport incondicional. No mereixem patir l'agonia d'un govern que en el seu moment es va dir "dels millors" i que presenta tantes vies d'aigua d'incapacitat o d'incompetència que el millor és que plegui tan aviat com pugui. No mereixem que aquells que han fet bandera de la independència ara girin els ulls cap als vents de suposada esquerra -que ja sabem com acaben-, igual com van fer en el seu dia algunes altres forces, amb els tripartits, i prou coneixem amb quins resultats.
En resum: que tant em fa que decideixin avui les CUP i si hi ha eleccions al març o si tenim president abans de Cap d'Any. Tant en un cas com en l'altre, el procés cap a la independència és mort i l'alternativa és o un govern que naixerà coix, per no dir directament agònic, o unes noves eleccions on ni de lluny arribarem als resultats de les de setembre.
Moltes gràcies a tots plegats per la irresponsabilitat, i no compteu amb mi per tornar a participar en grans aventures que, sense cap pudor, desactiveu d'una manera tan irresponsable. I ara, si podeu, aneu a fer la revolució amb els companys i companyes de la capital (la d'allà o la d'aquí, com vulgueu), que tindreu feina, mentre nosaltres seguirem patint governs mediocres que no ens mereixem.
