Avui es votarà al Parlament la petició de traspàs de la competència per convocar la consulta del 9 de novembre, perquè l'aprovi el Congrès. No cal ser gaire intel.ligent per endevinar com acabarà tot plegat. Evidentment, amb una negativa de Madrid. Amb aquesta espectativa és legítim demanar-se: si ja sabem com acabarà, cal? I tant que cal.
El procés cap a la consulta ja fa temps que ha esdevingut una reclamació de democràcia, simplement. Catalunya vol votar el seu destí i Espanya nega el dret a votar. Fins ara tot han estat negatives, amb una imatge vergonyosa de carència de sentit democràtic, i més quan coincideixen en el temps amb un procés paral.lel a Escòcia. I ara arriba una passa cabdal: el Congrès dels Diputats es negarà (i ho haurà d'argumentar grup a grup) un traspàs competencial que ja té precedents. Serà bonic escoltar els arguments, sobretot si s'entesten en la inconstitucionalitat de la mesura, atès que ja es va fer servir per traspassar la competència sobre el trànsit als mossos.
Per això, perquè cal que Espanya es manifesti públicament i oberta contra el dret democràtic a votar, és imprescindible aquesta petició. I que el món vegi com se'ns van dinamitant tots els ponts de diàleg i de sortida pactada a una situació fàcil de resoldre en altres països. I és per això que no entenc la postura de les CUP d'abstenir-se al Parlament i trencar així la unitat aconseguida fa no gaire.
El procés cap a la independència no serà immediat, però cada passa, per innecessària que pugui semblar, és imprescindible per deixar clara la nostra voluntat i per deixar en evidència la poca qualitat democràtica del govern d'Espanya. I aquí no valen matissos. Primer hem d'aconseguir votar i guanyar el respecte (si no el suport) internacional a la nostra demanda i, un cop independents, si realment ho volem, ja discutirem fins a la darrera coma quina societat volem, i quina relació amb els altres. Mentre no arribem aquí, la màxima unitat és imprescindible.
Amb el PSC ja no s'hi compta, fa dies, però amb les CUP, encara sí. I en la seva funció en un futur parlament independent, encara més. Si no s'hi volen autoexcloure, amb pretextos essencialistes.