No cal fer massa memòria per recordar quan el govern espanyol de torn apostava (o això va dir) per les energies renovables com a motor d'una nova economia espanyola alternativa (o complementària) a la de la totxana i del turisme.
On han quedat totes aquelles proclames, declaracions en favor de l'equilibri ecològic, el desenvolupament sostenible i bla, bla, bla? Ara ho sabem: han quedat en res, en fum, com gairebé tot el que van prometre els governs Zapatero i com tot el que presentava en campanya l'actual govern Rajoy.
Primer van ser les plantes d'energia solar les que van veure com eren abandonades per uns governs que les havien impulsat; després, l'autoconsum i els panell solars domèstics; i ara els arriba l'hora a les plantes de cogeneració a partir de purins. No cal dir que Catalunya surt molt tocada amb tota aquesta bateria de mesures que deixen a l'estacada les renovables, per tal de mantenir la situació de privilegi de les instal.lacions que consumeixen combustibles fòssils (cars i limitats, dit sigui de passada).
I si algú pensa que la cosa és una tonteria de quatre progres eixelebrats, aquests dies hem sabut que l'emirat d'Abu Dabi ha demandat Espanya per les seves mesures contra les renovables.
Digueu-me malpensat, però on són tots aquells antics alts càrrecs de tots colors? Als consells d'administració i similars d'empreses verdes? Ah, no! a Repsol, Endesa... (passo de repassar la nòmina d'aquesta autèntica galeria de la vergonya, encapçalda per expresidents del Govern espanyol).
També en matèria energètica ens sobren motius per sortir d'Espanya. I anem sumant.