Segurament, el pitjor enemic de les esquerres són elles mateixes. És com si alguna mena de maledicció ancestral les perseguís per fer-les saltar pels aires així que arriben a ser alguna cosa més que oposició, en el millor dels casos. Aquesta maledicció, val a dir-ho, tant afecta la seva tradicional dispersió ideològica -tants caps, tantes maneres de pensar-, com d'una autoatorgada superioritat moral que d'una banda els fa mantenir-se fidels als valors i a les essències, però que d'una altra els allunya del pragmatisme de l'acció govern i, de retruc, del servei real a la societat.
En el cas de les dretes, el panorama és totalment diferent. Juguen a l'exercici del poder amb totes les eines a la seva disposició en cada moment: exèrcit, tribunals, capital... i s'emparen rere l'ordre establert, les lleis -les seves- i uns principis eterns que ho justifiquen tot, abusos de tota mena inclosos. És el que té ser amo de sempre.
Però tornem a les esquerres, perquè estem a punt d'assistir a un d'aquests suïcidis periòdics. Concretament per part de les CUP, cada dia que passa més allunyades de la realitat possible i cada cop més a prop de contradiccions ridícules com quan la senyora Mayol es va proclamar antisistema. Tela!
Ara és el diputat Salellas qui d'una banda defensa l'ocupació (la seva formació insinua fins i tot el dret a ocupar segones residències) mentre declara que és titular d'onze propietats. D'acord que té tot el dret a tenir-les i a fer-ne el que li sembli, però en té el dret en raó del principi de defensa de la propietat privada que l'ocupació qüestiona. Conflicte ideològic a la vista? Segon cas Saura-Mayol, versió segle XXI? Sigui com sigui, tema de debat segur. I aquestes coses, quan el risc de trencament de l'estabilitat parlamentària i del Govern són molt més que tambors llunyans, per obra i gràcia de l'aprovació o no dels pressupostos, poden esdevenir autèntiques bombes de rellotgeria.
Estem assistint al principi del retorn de les CUP a una situació marginal, parlamentàriament parlant? Seria una mala notícia, perquè es confirmaria que no es pot trencar l'hegemonia del poder. Però aquesta és la pinta que fa, ara mateix. La superioritat moral, en tot cas, ve dels actes, no de les grans proclames.