No sé si Catalunya serà mai independent d'Espanya, però si així fos (i així ho espero), la independència serà molt més radical que no ens pensàvem. Preparem-nos per despegar, per abandonar el planeta i per emprendre un viatge a l'infinit i més enllà.
Sempre havia cregut que l'estelada era un símbol d'alguna altra cosa, i ara resulta que és gairebé una profecia. O això és el que va anunciar, amb la seva clarividència habitual, el ministre d'exteriors (d'espais exteriors, pel que sembla) Margallo, tot afirmant sense immutar-se que una Catalunya independent estaria condemnada a vagar eternament per l'espai sense reconeixement europeu pels segles dels segles (aquí es nota la influència d'altres col.legues de Consell de Ministres, més habituats amb les intervencions divines).
I jo em demano: si hem de vagar eternament per l'espai, a qui li pot importar Europa? Quan ets viatger interestel.lar, ja se sap, la terra i tot el que hi viu queda enrere.
Cada dia són més eloqüents les raons per seguir lligats a Espanya (pels segles dels segles). Eloqüents i divertides, de fet.
No hi ha dubte que un toc d'humor sempre va bé, sobretot en moments transcendentals. Caldrà demanar que no hi hagi canvis al govern de Madrid, si més no d'aquest visionari galàctic, i que la festa continuï.