Ja ho sabem. Això de la consulta és una bogeria de quatre eixelebrats, Espanya és d'esquerres i el rei mor al llit. Doncs mira, no ben bé, perquè ara resulta que el rei abdica, que el líder de l'esquerra espanyola ha plegat i que el líder del PSC (per dir-ne d'alguna manera) també abandona. Sort que fa quatre dies mal contats no passava res de res.
Sembla que el canvi d'època, de noms, o del que sigui, és irreversible. Iniciativa i Esquerra van ser les primeres a canviar cares i lideratges. Ara arriba el torn al socialisme que es proclama republicà però defensa a ultrança la monarquia (això també té alguna cosa que veure amb la seva caiguda, perquè no hi ha qui entengui el raonament) o que diu defensar Catalunya de la mateixa manera com ho fan el PP i Ciutadans (i això tampoc no s'aguanta), però suposadament des de l'esquerra. Finalment, el rei abdica, segurament perquè la cosa ja no dóna més de si, i més val una retirada a temps que una derrota absoluta (encara no impossible, però).
Són temps de canvi, perquè són temps posteriors a una crisi ideològica i de lideratges extraordinària. I encara cauran més personatges d'aquells que algú encara pot considerar intocables. Començant per Duran i seguint per Sánchez Camacho, si parlem de casa nostra, tots dos tenen el dies comptats, encara que no ho vulguin dir públicament. Bé, Pere Navarro, la setmana passada, encara parlava d'il.lusió i de projecte de futur. I és que les paraules d'un polític (d'aquests ja caducats, sobretot) cada dia es mostren més falses; tant com les declaracions i contradeclaracions de Duran, que sembla que no busqui altra cosa que titulars que el facin sentir important, la ruïna del seu propi partit o, per damunt de tot, la dels seus socis. Veurem el que dura la societat.
Són temps de canvi. Tant que resulta fantàstic escoltar com els espanyols demanen dret a decidir (monarquia o república) mentre no entenen que nosaltres també vulguem decidir (independència o autonomia).
Ara, només cal esperar que el relleu de cares i noms porti un relleu d'idees, perquè les actuals estan molt més que rovellades, a dreta i dreta (PP i PSC-PSOE), perquè l'esquerra del segle XXI tot just està començant a treure el nas, però potser el traurà amb més força que no ens pensem.
Però bé, si no passant res passa tot això, encara podem mantenir la fe en la nostra independència, per més que neguin qualsevol possibilitat.