Llegeixo que finalment l'aeroport de Lleida tindrà un ús: taller de reparació d'avions, dit en llenguatge corrent. Bona notícia, que aquest equipament pugui servir per a alguna cosa, però sense cap mena de dubtes, una nova plantofada en tota la galta dels ciutadans que havíem confiat en una infrastructura que ens havia d'acostar al món.
Adéu el somni de volar sense haver de fer desplaçaments excessius. Adéu a situar Lleida en el mapa de les comunicacions internacionals. Això sí, tindrem un bonic taller de reparacions, que ja veurem com va, perquè l'experiència demostra que tot pot acabar sent un nou foc d'encenalls, igual com l'aeroport, els vols d'esquiadors cap a les nostres pistes, el gran reclam turístic, la gran infrastructura per a vols de mercaderies...
Aquesta notícia és ben bé la puntilla (i permeteu-me l'expressió taurina, perquè en aquest tema sóm ben bé com els veïns) a un somni de molta gent que hem patit, patim i patirem un aïllament que ens obliga a fer un centenar llarg de quilòmetres cada cop que volem sortir al món.
Caldria esperar, però això sí que ja és massa demanar, que algú, algun dia, ens expliqués per què aquest fracàs d'aeroport i com es va planificar perquè acabi com sembla que acabarà. Encara que molt em temo que el silenci serà la resposta, com ja ve sent habitual. Un silenci amarg, només comparable al de les pistes i vestíbuls buits.