Al capdavall, només hi som nosaltres. Cadascun de nosaltres, de manera individual, singular, amb les nostres misèries i amb la nostra riquesa, amb les nostres pors, les nostres cabòries, les nostres il·lusions, els nostres desigs i les nostres fantasies. I així anem fent, pas a pas, cap allà on volem anar, cap a aquell objectiu que volem assolir, cap a aquell lloc que ens convida a arribar-hi.
Tenim amics, família, veïns, conciutadans i tota mena de coneguts i desconeguts que ens envolten, i malament rai que no fos així, i en ells trobem forces, fem projectes i construïm el present amb els ulls clavats en el futur. Però així i tot, sempre arriba aquell dia, aquell moment, que ens cal ser nosaltres, sols, sense ningú, amb la nostra única companyia íntima i secreta. I aquesta és una estona, potser fins i tot un breu instant només, de retrobament amb la nostra essència. I després ja res no torna a ser igual.
Som molts, però ens cal ser sols, també, perquè aleshores les pors, les cabòries i les misèries s'esvaeixen i deixen espai al desig, a la il·lusió, a la fantasia i a tot allò que ens fa realment rics i savis. Avui és diumenge, un dia magnífic per retrobar-nos, lluny de la rutina i del soroll.