Ja fa dies que se'ns diu i repeteix, per activa i per passiva, des de la capital del regne, que la societat catalana està fracturada per la cosa aquesta de la consulta.
Si fem cas de les darreres xifres, el 60% dels catalans estaria a favor de la independència, però el 74% vol una consulta i el 87% n'acceptaria el resultat, fos el que fos. I reprodueixo el comentari que en va fer ahir La Vanguardia, mitjà gens sospitós de separatisme radical.
Francament, parlar de fractura amb aquestes dades em sembla molt arriscat, molt frívol o molt irresponsable, com us agradi més. Jo, més aviat penso que les xifres ens mostren una societat homogèniament democràtica (accepta el resultat sigui el que sigui -quasi 9 de cada 10-), clarament unida en la demanda de la consulta (gairebé tres quartes parts), i cada cop més cohesionada al voltant del projecte de la independència, que es fa més i més gran cada dia que passa.
Seguir parlant de divisió em sona a somatitzar problemes mentals mitjançant fractures irreals. Suposo que igual com hi ha embarassos psicològics també deuen existir fractures socials que només existeixen a determinades ments; les mateixes que són capaces de seguir negant la realitat (i els principis democràtics, de passada), o d'establir paral.lelismes amb Crimea, tot i que jo no hi sé veure cap altre que l'exhibició de violència (verbal o militar) dels estats annexionistes (Espanya i Rússia, respectivament).