Comença a haver un tip de gent que s'omple la boca amb allò de la "sobirania popular", quan en realitat volen dir la sobirania de les urnes que els atorga carta blanca per fer i desfer al seu gust durant uns quants anys.
I no m'estic referint a l'abús de les majories parlamentàries (especialment si són absolutes, però no només en aquest cas) sinó al menyspreu creixent cap a la voluntat de la ciutadania. Lamentablement, ja ens hem acostumat a les declaracions d'alguns partits que s'autoerigeixen en portaveus d'una suposada majoria (ni que siguin només quatre gats) o que actuen amb absoluta ignorància dels seus compromisos programàtics.
També ens hem anat acostumant a aquesta manera tan curiosa de legislar que només té en compte equilibris polítics, de partit, o interessos ideològics, deixant totalment al marge les necessitats més bàsiques, especialment de la ciutadania i dels més febles.
I ara, finalment, arriben les associacions empresarials, entre d'altres, i defensen la seva suposada missió: crear riquesa i ocupació, per desmarcar-se del que els ciutadans reclamem (començant, curiosament, per riquesa i ocupació). Ara que sabem que les distàncies entre rics i pobres cada dia són més grans, les seves paraules adquireixen un to d'indecència imperdonable.
De tot plegat, uns i altres, en diuen democràcia. Segur? Tinc els meus dubtes, a la vista de com ens ignoren, de manera sistemàtica. A mi em sona molt més a despotisme (afegir-ne "il.lustrat" em sembla excessiu, vist el nivell general). També en podríem dir "tirania" o "explotació", segons el cas.