Segurament no hi ha luxe més valuós que viure la vida que ens agradaria viure, que fer allò que realment ens satisfà i que ens ajuda a ser cada dia una mica més feliços. Dit així, segur que sona bé, però, d'acord, és complicat. La nostra realitat sempre és complexa, i sempre acaba venint determinada per una pila d'elements que no controlem i sobre el quals tenim poc o cap poder d'influència, ens agradi o no. Coses de viure en comunitat, en societat, si voleu.
De tota manera sempre podem provar de deixar-nos endur per la intuïció, per l'instint, i mirar com ens ho podem fer per fer-li un vestit a mida que ens permeti fer la nostra imaginació realitat. Tot sovint funcionem a l'inrevés. Tot sovint ens empassem normes, convencions, lleis, tradicions i tota mena de pautes i mirem d'adequar-les a les nostres il·lusions amb l'esperança que ens satisfacin i ens hi trobem a gust. De vegades ens en sortim i anem fent, però de vegades la cotilla és excessiva i ens fa mal.
Algú va dir que les millors coses que vivim no les planifiquem, sinó que simplement ens arriben. I segurament és cert. Ben mirat, segur que si fem memòria trobarem que els millors records que tenim són d'aquells moments espontanis, fins i tot irracionals, que ens han arribat per sorpresa, però que ens han vingut tan de gust. Arriba la tardor i amb ella, més enllà del que diguin el termòmetre i les prediccions meteorològiques, el sublim paisatge d'una natura que es despulla, després d'un indescriptible espectacle multicolor i que es mostra en la seva essència més pura, la que tornarà a donar fruits en pocs mesos, només difuminada per la boira suau que tot ho envolta. I si provem de despendre'ns de tot allò que hem anat acumulant i que ens fa nosa, i mirem de quedar-nos només amb el que sabem que es el nostre somni i la nostra il·lusió? I si ho intentem allà on més falta ens faci, tant si és a la feina, com a la família, amb els amics, al poble, al país...? Potser, davant de qualsevol situació complexa, la millor resposta és la més senzilla, la més essencial, la que realment ens surt de dins.