per en 24 Maig 2017
383 Vistes

De què s'escriu quan no se sap de què escriure?   Com s'omple amb paraules el silenci quan ja no queden paraules?  Qui no ha sentit mai el vertigen de no saber què dir ni de què parlar, en un moment donat?

Quan tot sona vell i repetit i innecessari, potser el silenci és l'única alternativa.  Així és la vida, en el fons, una pila de paraules noves que es van succeint, més o menys ordenades, i que expliquen qui som i què fem.  Però quan les paraules deixen de fluir, arriba el silenci, la profunditat de tot allò que es diu sense dir res, o el descans etern.

Qui no ha sentit el buit perillós de no saber què dir davant d'alguna cosa?  Potser aleshores és el moment de recórrer al gest i al silenci, perquè ja no cal dir res més, perquè ja no es pot dir res més.

Avui no parlaré de res.  Avui només parlaré dels silencis necessaris, imprescindibles, que apareixen un cop cada tants i que donen sentit a tota una vida.  Avui, escriure és un exercici impossible, perquè la realitat supera tot relat.  I així és millor, sense paraules, sense soroll, sense res a llegir més enllà del pensament íntim i discret.  Avi imagino la vida i m'agrada prou.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.