El significat real de les coses

Ja és ben cert que el temps ho acaba posant tot (i tothom) al seu lloc, i que la realitat s'imposa.  Ara mateix:

• Estat de dret?  Au, va, no em feu rire.
• Socialisme?  Només una paraula de deu lletres.
• Imperi de la llei?  Com no sigui allò de "per l'imperi cap a Déu" de postguerra, no sé jo.
• Respecte a les urnes?  Impossible parar de riure quan ho diuen.
• Democràcia?  No tenen ni idea de què estan dient.
• Regeneració?  Més aviat ressuscitar el falangisme origial.

I podria seguir molt més, però em temo que si ara mateix dic tot el que penso del govern i de l'oposició espanyols entraré al galop a les amples praderes de tot el que avui, a Espanya, és delictiu (si un és català, evidentment).  Per tant, no crec que calgui dir res més davant de tanta i tanta perversió dels significat de les paraules.

Tot plegat faria riure si no fos pels presos polítics, pels exiliats i per tanta i tanta gent a punt d'entrar a presó o investigada i represaliada a la més pura manera franquista.  Apa, a resistir un dilluns més.  I si no hi ha més remei que pintant el present de groc, doncs endavant.