Si busquem a l'Enciclopèdia Catalana el significat de "cop d'estat", trobem: "presa del poder polític per un grup minoritari, generalment vinculat a un sector o a la totalitat de les forces armades, al marge de la vinculació a les masses. Se sol produir en temps de crisi econòmica i d’indecisió i desorganització del règim polític anterior". Parlar, doncs, de cop d'estat per referir-se al procés català resulta inadequat, si no directament fals. Només cal veure que ni va haver una presa del poder per part d'una minoria, ni cap vinculació amb les forces armades que facilités aquest assalt al poder. De tota manera, potser sí que fora més adequat a aquesta definició el que van orquestrar i perpetrar PP, Ciutadans i PSOE amb l'article 155, on sí que un grup minoritari vinculat a un sector o a la totalitat de les forces armades va prendre el poder polític, en aquest cas de Catalunya, destituint un govern i un parlament constituïts democràticament. De propina, allò de la "indecisió i desorganització del règim polític anterior" tampoc no hi resultaria del tot estrany.
És el que té frivolitzar amb les paraules, cosa que tant els agrada a aquests del 155. Aquest mateix exercici de pulcritud lingüística el podríem fer amb termes com ara "nazisme" o "violència". Però, és clar, quan del que es tracta és d'inventar una realitat que no existeix, cal torturar les paraules fins que diguin allò que no han definit mai. És el preu a pagar en els relats falsos, que necessiten ser construïts amb significats també falsos. Tot plegat, una enorme mentida. I què se'n pot esperar d'uns governants que basen la seva acció de govern en la mentida sistemàtica?