Ja sabem que vivim en una societat occidental, civilitzada, democràtica, justa, igualitària i gens discriminadora. Només faltaria. I a veure qui gosa posar en dubte aquests principis sagrats de la convivència. Però vet aquí que tot això no deu ser ben bé del tot tal com ens diuen, perquè tot sovint, a aquesta societat tan ideal, se li acaba veient el llautó. De vegades en detalls petit, gairebé insignificants diran alguns, però molt reveladors.
Un bon exemple el tenim en unes boniques samarretes per a la canalleta menuda que es poden trobar a les botigues Hipercor (grup d'El Corte Inglés, no ho oblidem). Les samarretetes en qüestió són, com caldria imaginar, de color blau o rosa, segons siguin per a nen o per a nena. Fins aquí cap novetat respecte a la pràctica habitual (segregadora, però habitual). La novetat apareix en el text que les decora: "inteligente como papá" i "bonita como mamá" (evidentment, en castellà).
Llautó a la vista. Llautó, o realitat en estat pur? No ho sabria dir. Perquè només cal fer un cop d'ull ràpid al nostre món, ni que sigui a través de revistes, diaris, televisions... i constatarem que la bellesa és l'atribut femení per excel.lència i, en el cas dels homes, la intel.ligència -allò que els hauria de portar a ocupar els llocs de poder- també. Molt igualitari i gens discriminador, tot plegat.
Però que és el més greu de tot plegat? Per a mi, més enllà de l'estupidesa que traspuen els dissenys de les samarretes, el fet que es vendran, i que faran gràcia, i que la gent les regalarà als fills dels seus amics i parents. I sobretot, que tothom pensarà que és un elogi. I aspiraran a tenir fills savis i filles boniques, gràcies a aquesta mena de conjur o declaració de principis de la samarreta.
Aquest és l'escenari on ens toca viure. Un terreny on bellesa i intel.ligència (estètica i poder, si voleu) es distribueixen, com a valor social acceptat, en funció de si has nascut home o dona. I tots tan contents, i convençuts que vivim en una societat igualitària i gens discriminadora. Sort en tenim.
