Ahir, manifestació a Barcelona de la majoria silenciosa aquella amb la qual tant s'omplen la boca des del PP, en defensa de la Constitució i de la unitat d'Espanya.
Ahir va quedar clar, per si encara algú tenia dubtes, que aquesta majoria silenciosa i és majoria ni és silenciosa. No és majoria perquè si la Via catalana no va ser representativa de la realitat social del país, què en podem dir d'aquesta trobada de vells amics i coneguts?
Pel que fa a l'adjectiu "silenciosa", només voldria remarcar els crits de suport a les forces de seguretat espanyoles tot junt davant d'un dels espais més terriblement tèrbols que encara projecten la memòria del que va ser la repressió franquista a Catalunya: la comissaria de Via Laietana.
Per un cop he d'estar d'acord amb els manifestants d'ahir. Aquesta és la seva policia. La que va torturar i assassinar tants demòcrates és la seva policia. Igual com ho és del ministre Fernández Díaz, o d'aquells criminals que ara reclama la justícia argentina.
Aquesta és la seva lectura de la Constitució, de la llibertat, de la seguretat i d'Espanya i les seves autonomies. Res a compartir amb ells, doncs.
Un cop més, els defensors de la unitat d'Espanya ens van recordar, ahir, que a Espanya no hi fem res, ni ens hi volen, si no és sotmesos o detinguts.
