Ens agradi o no, el calendari va fent, implacable. Passem full i ja som dilluns, encara entre la ressaca d'un patètic i esperpèntic espectacle polític de diumenge i la perspectiva de quatre anys més de govern hostil a Madrid. És tot el que dóna de si la política espanyola, es veu. Punt.
Però com que no només vivim de política -malament rai si així fos-, també encetem una setmana que penso que serà prou moguda, a cavall entre comiats i retrobaments, entre emocions i descobertes. Si fa no fa, potser set dies com qualsevol altres, o pot ser no. Sigui com sigui, obrim pàgina d'una setmana que ens abocarà al canvi d'hora, a la foscor a mitja tarda i a l'entrada per la porta gran a la tardor més intensa.
Així és que, amb aquest panorama per davant, més val prendre's la cosa amb il·lusió i fer una conjura íntima i personal perquè els dies que tenim al davant acabin sent positius i, si pot ser, dignes de recordar i tot. Al cap i a la fi, bona part d'allò que finalment seran dependrà només de nosaltres i del nostre ànim. I ja se sap, que nosaltres, almenys nosaltres, no ens podem fallar. I no ho farem.