Setembre, mes incert, mes d'incògnites, mes decisiu, en un sentit o altre. Tenim al davant unes setmanes que, de ben segur, vindran farcides de polèmiques, de mentides, d'agressions, d'intoxicacions i de tota mena de declaracions i afirmacions absolutament fora de lloc. Però també serà un mes carregat d'il·lusions i de fe en un futur més que incert, però més que atractiu. Sigui com sigui, i acabi com acabi, aquest mes de setembre de 2017 no serà un setembre més d'un any qualsevol.
Més enllà del que es veu, del que es llegeix, del que sabem, però, hi ha moviments, ben nobles o del tot inconfessables, que acabaran forjant la realitat i els mesos i anys que han de venir. Fet i fet, el mateix que passa amb qualsevol projecte, amb qualsevol idea que volem fer realitat. Tot requereix un temps de preparació, de treball intens, col·lectiu, abans que els resultats es puguin fer visibles. De fet, els pagesos ho sabem prou bé, això: avui sembres i algun dia, si tot va bé, culls.
Aquest setembre em sembla que és temps de tenir cura d'alguna cosa que ja s'ha sembrat fa temps i que està a punt de fer fruit o d'emmalaltir definitivament. Aviat ho sabrem. I avui mateix, també, comencem una feina silenciosa i discreta, una colla de gent carregada d'il·lusions i convençuda que les coses es poden fer d'alguna altra manera. Els resultats, passats tots sants. Ja n'anireu tenint notícies. Aquesta tardor pinta que vindrà carregada de sorpreses, segur, molt més enllà dels grans titulars i dels avatars de la política, perquè la vida,per fortuna, és molt més que allò que ens volen vendre.