Com aquell que no vol la cosa, ha arribat el setembre, un mes estrany, de retorn a la rutina, sempre amb poca o molta mandra, i també un mes de contrastos. I es que ja ho diu la dita; el setembre, o asseca la font o s'endú el pont. O caixa, o faixa.
Els dies s'escurcen, comença a refrescar, les pluges es tornen més traïdores i menys previsibles, els nens tornen a escola i, vulguem o no, tanquem la capsa màgica de l'estiu i ens tornem a centrar en tot allò que diuen que és important i seriós.
Suposo que ha de ser així, perquè viure sempre en l'excepcionalitat de l'agost no deu ser possible, però això no treu que costi el retorn a la normalitat, i més si pensem el que tenim al davant: tardor, hivern, fred... Però el cicle de les estacions és tossut i el calendari no dóna treva.
Som al setembre. Un setembre que enguany pinta mogut i especialment excepcional. Agafem-nos fort, que la cosa promet. I en qualsevol cas, busquem entre els seus dies aquells que per algun motiu ens donen referents segurs, aquells que fan que la nostra vida tingui sentit, malgrat totes les incerteses i tots els entrebancs, i recordem sensacions i il.lusions d'antany, sempre renovades i sempre valuoses.
