Serà perquè els temps canvien, perquè finalment anem aprenent alguna cosa, o perquè som així de moderns, però diuen els entesos que, especialment els més joves, cada cop més prefereixen gastar els seus estalvis en sentir experiències que en comprar coses. Es veu que tenir cotxe nou ja no és prioritari, ni endeutar-se fins a les celles i la jubilació per tenir un pis. Ara, es veu que la prioritat és viatjar, sentir, viure experiències i descobrir sensacions més enriquidores que la mera possessió de coses i més coses.
Això és el que explica prou bé aquest interessant article. Sembla que cada ens estimem més sentir que tenir. I això, d'entrada, és tot un avenç. Però com que un té la mania de buscar tres peus al gat, em demano si aquest canvi no fa dies que l'han vist els fabricants de coses i, fins i tot, se'ns han avançat, un cop més. Recordeu aquell anunci de cotxes amb el lema "t'agrada conduir?" suposadament, ens volia vendre una sensació, una experiència, però en realitat ens encolomava un cotxe. Us heu fixat que una nit d'hotel ja és una experiència romàntica, o rural, o cosmopolita? i la compra i consumició d'un vi una experiència sensorial? Que la roba nova és gairebé una experiència vital al ritme del temps de cada temporada? O que una mà d'andròmines interconnectades és poder sentir-se en comunicació amb el món?
De ben segur que val la pena apostar més per la sensacions que per les possessions. De ben segur que resulta molt més gratificant un viatge i tot el que s'hi pot arribar a descobrir que renovar l'armari. Però atenció, que aquells que mirem d'evitar saben que estem tips de comprar de tot per res, i també saben molt bé què com no perdre'ns. Si cal, fins i tot, poden fer que la temptació tingui forma de poma, com des del principi dels temps.