Us ha passat mai que alguna persona, amb la seva activitat habitual hagi esdevingut algú molt excepcional que us va canviar en un moment i que recordeu per més anys que passin? Parlo d'aquelles persones anònimes per a nosaltres que, senzillament fent allò que fan cada dia, tenen el poder de treure'ns un neguit, o de fer-nos abandonar una estona les preocupacions, i que no ho sabran mai, allò que van fer, perquè mai les tornarem a trobar, ni els ho podrem agrair com caldria.
Jo sí que n'he tingut aquesta sort. Sense anar més lluny, en dues ocasions prou apartades en el temps. La primera, fa anys, amb un breu viatge en un taxi, com a mínim, curiós. Un 131 desmanegat, però equipat, segons ens va explicar el seu conductor, d'un motor Perkins que el feia gairebé indestructible (gairebé una metàfora, en aquell moment). Un altre cas, més recent, va ser a Cambrils, on la paella d'un menú va esdevenir un bàlsam reconfortant, servit per una mena de fada vestida de cambrera, amb les paraules justes i el tracte que aquella mena d'encanteri requerien.
Tant en un cas com en l'altre, per una bona estona, les cabòries es van fer fum. Vam entrar-hi enmig d'aquelles boires que la realitat ens porta de tant en tant i en vam sortir totalment en calma.
De vegades, egoista i presumptuós, vull pensar que alguna cosa que hagi fet al llarg de la meva vida ha pogut ser tan important per a algú. No ho sé, ni ho sabré mai. Igual com les dues persones que us comento tampoc no ho sabran. Aixi és que només puc donar fe que existeixen aquesta mena de fades, àngels, buixots -o potser només bona gent- capaces de fer petits miracles anònims.