per en 22 Juliol 2015
374 Vistes

Ja no tinc cap dubte que estem vivint un esdeveniments històrics que deixen enrere la xerrameca política habitual i que ens fan entrar de ple en el terreny de la construcció d'una nova realitat social, en un sentit o altre.  I és que per més que diguin, les eleccions de setembre sí seran plebiscitàries.  Naturalment, es negarà aquest caràcter des de Madrid, però en el cas que el resultat els sembli favorable, no tinc cap dubte que el faran servir per carregar amb tota la seva artilleria contra l'independentisme i per enfonsar el país en una submissió extrema al govern d'Espanya.

Som, finalment, al punt de no retorn.  Si aconseguim superar el 50% de vots a candidatures independentistes, tant Europa com Espanya hauran de seure a negociar una secessió inevitable, per pur respecte a la voluntat majoritària expressada lliurement i democràticament.  Però si ens quedem per sota d'aquest valor màgic, que Déu ens agafi confessats, que el somni independentista serà enterrat, sota aquest argument del vot majoritari unionista, i ni que sigui per una sola dècima, per a moltes dècades.

Aquest és el punt on ens trobem:  o tot o res.  Ja no tenen sentit els debats partidistes ni les estratègies.  Ara mateix o els nostres vots superen els dels que no volen la independència o ho tenim clar.  No ens quedaran ni els castellers, dempeus.  Aquest és l'autèntic referèndum.  Un referèndum gens convencional, però un referèndum al capdavall.

Finalment sí que som a punt de reescriure la història i, si volem -i això es veurà a les urnes-, de construir un nou país plenament sobirà, sobre les bases i els principis que decidim en el seu moment.  Ara cal dir sí o no.  Res més.  No ho oblidem, perquè ens hi juguem massa.  De fet, ens ho juguem tot.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
ara o mai més.
23 Juliol 2015