Confirmat. Per més que intentem retenir imatges, llocs, situacions... amb fotos, vídeos, souvenirs, o el que sigui, l'únic que realment aconseguim endur-nos d'allò que hem viscut o de tots aquells indrets que hem visitat, són sensacions.
Qui no dibuixa un somriure petit i sincer recordant algun moment de la seva vida, alguna ciutat, algun monument, alguna personoa o algun carreró per on va caminar en un moment donat, per més anys que passin? Potser aquesta és la gràcia i el sentit últim del viatge, més enllà de descobrir espais nous i realitats noves, reunir sensacions -si pot ser positives- i recordar-les en la calma que només dóna el pas del temps. La resta, les fotos, les imatges, només ens serveixen per activar racons de memòria que de vegades se'ns fan esquius, però que un petit detall recupera amb tota la seva intensitat.
Confirmat. Més enllà del que sabem, del que tenim, hi ha les sensacions, aquest món fantàstic i intangible que perviu al llarg del temps, i que el propi temps encara va endolcint.
Si uns dies de festa i de desconnexió de la rutina serveixen per fer un bon recull de sensacions compartides, què més es pot demanar? Jo, sincerament, res més.