Hi ha ocasions, i estic segur que tothom n'ha viscudes unes quantes al llarg de la seva vida, en què se'ns fa ben real aquella sensació de la calma abans de la tempesta. Acostuma a passar just abans d'algun fet especialment rellevant, ja sigui per bé o per mal.
Avui sento una mica aquesta mateixa sensació perquè sé que sóc a les portes d'una setmana prou atapeïda on passaran coses que fa temps que s'estan coient, i que per tant poden ser prou satisfactòries, però que m'impediran de fer altres coses i ser amb altres persones amb qui voldira compartir més aquests dies.
Davant d'aquesta situació, prendre distància, oblidar una estona tot el que ha d'arribar i gaudir d'aquest estiu que se'ns ha tirat a sobre amb la persona que estimes és, sense cap mena de dubtes, la millor de les estratègies. I això miraré de fer.
Avui, em sento doblement satisfet: d'una banda pel luxe de poder sentir aquest sensació, que indica que encara hi ha coses que tenen sentit i, d'una altra, perquè tinc amb qui ocupar aquesta calma d'abans de la tempesta i aconseguir que sigui, com diu el poeta, el silenci que precedeix el cant.
Passeu un bon diumenge.