Ja fa dies que corre per Burgos una campanya de recollida de signatures contra la immersió lingüística o, més ben dit, contra la presència del català a l'esfera pública, no ens enganyem. L'argument, el de sempre: la llibertat d'escollir la llengua en què han d'estudiar el nostres (bé, els seus) fills. Res de nou, i res de massa greu, després de la ja cèlebre campanya contra l'Estatut de Cataluna de fa uns anys.
Digueu-me malpensat, però és fàcil veure-hi al darrera d'aquesta nova iniciativa en pro de la llibertat, la mà de Ciutadans, un partit que té el seu origen en l'oposició visceral al català i que no esquiva cap ocasió per fer notòria la seva postura al respecte, ara ja, finalment, amb la connivència absoluta de PP i PSC-PSOE. Insisteixo, cap novetat. L'únic dubte que tinc, ara mateix, és si la campanya serà només una bajanada nascuda i morta en una capital castellana o si, per obra i gràcia de ves a saber qui, s'acabarà estenent per tota Espanya. El temps ho dirà.
Sempre m'ha resultat curiós que el gran argument per limitar, reprimir i coartar sigui el respecte a la llibertat. Es veu que la llibertat va per barris, igual com l'alegria, i que és patrimoni exclusiu d'alguns. I si no, que els ho demanin a tots els ultres que no trepitjaran mai una presó, malgrat condemnes fermes (això si no són descarregats de tota culpa abans), i que acaben sent el contrapunt ignominiós davant dels nostres presos políticis. Deu ser el concepte de llibertat que tenen totes les dictadures, fins i tot les constitucionals i de dret.
Organitzaran autobusos per anar a votar contra el català a Burgos? Ja tarda, algun operador turístic, a aprofitar l'avinantesa i fer l'agost pel maig. Al capdavall, una visita a la ciutat d'el Cid i a la seva catedral, sempre és interessant. El tema de les manifestacions potser no cal, però una mena d'Imserso lingüístic, ja posats...