Avui he repescat un text de ja fa uns quants mesos que vol respondre la pregunta de per què els gossos ajuden, de manera espontània, les persones.
Si teniu un gos a casa, segur que més d'un cop heu dit allò de "sembla que t'entengui" o heu pogut comprovar que no se separa de vosaltres quan esteu malalts. Potser la ciència podrà acabar explicant per què passa això, i si tenim o no raó. Mentrestant, gaudim de la companyia de les nostres mascotes, que val la pena.
A tall de resum, aquest estudi conclou que els gossos ens ajudaran si perceben amb claredat que necessitem la seva ajuda. Tan simple com això, i tan complicat alhora, perquè sovint vivim amb una careta que ens fa jugar a semblar persones amb una mena de superpoders que ens fan passar per sobre de les dificultats com aquell que caminava sobre l'aigua. Encara que sabem que només és una careta.
Quan les coses se'ns compliquen, val la pena no fingir. Val la pena admetre que necessitem un cop de mà, o una paraula, o una presència. Quan les coses es posen complicades, demanem ajuda, que sempre hi haurà algú -potser fins i tot un gos- disposat a ajudar-nos o, si més no, a fer-nos companyia, perquè sapiguem que no estem sols.