Si no en teníem prou amb fregar el ridícul amb el llenguatge, per tal d'evitar la discriminació per gènere, arriba li toca el torn als semàfors. Anem bé.
D'acord que cal evitar un ús sexista del llenguatge, però també d'acord que cal mantenir i preservar la dinàmica pròpia de les llengües i la seva evolució; i això és justament el que no ha fet l'Ajuntament de Barcelona traient-se de la màniga el terme "donanatge" per referir-se a l'homenatge a una dona. Sí que "homenatge" deriva d'"home", però també hi deriva "homicida", i a ningú se li acut parlar de "donacida", o "humanisme", i no crec que "donanisme" pugui ser considerat un terme útil ni recomanable.
I ara, els semàfors a València, amb pictogrames de figures humanes amb faldilles. Francament, no hi sé veure en el ninot dels semàfors cap marca distintiva de gènere, ni masculí ni femení. En canvi, en la figura amb faldilles sí que hi veig una marca i prou connotada, per cert. En qualsevol cas, si del que es tractava era d'evitar possibles connotacions sexistes, no era més senzill tornar als orígens i recuperar el llum vermell o verd, sense cap figura?
D'aquí a uns mesos tindrem jocs olímpics i els pictogrames de cada esport. També caldrà fer distinció de gènere? Posarem faldilles a uns i a uns altres no? Si no es pot competir amb faldilles (natació, per exemple), quina marca inventarem? I com ens ho farem, si volem passar l'estona, entre competició i competició, amb l'antic joc del penjat, per no pecar de discriminadors i penjar només homes? Si us plau, una mica de sentit comú, que amb aquestes ocurrències no s'avança ni mig pas cap a la igualtat de gènere. Més aviat al contrari, no ens enganyem.