A Catalunya, tot sembla indicar que s'està posant en marxa una estratègia de destrucció social i cultural massiva, inspirada en els grans mestres en la matèria: el PP al País Valencià i les Illes, però aquí, a més, amb la impagable connivència de Ciutadans i el silenci còmplice del PSC.
M'estic referint als moviment que tenen per objectiu desmantellar el nostre sistema de mitjans de comunicació públics. Ara que el sistema escolar català tal i com l'hem conegut fins ara, està -ho vulguem admetre o no- tocat de mort, li arriba el torn a la televisió i a la ràdio.
Primera fase: proclamar als quatre vents que els mitjans públics, i TV3 com a buc insígnia, són instruments d'adoctrinament i que la seva activitat és tota una incitació a l'odi (que són ETA, vaja).
Aquest és només el principi. Preparem-nos a veure, en el futur més immediat, tota mena de declaracions, tertúlies, articles i reportatges als mitjans, preguntes parlamentàries... i finalment, algun recurs, querella o similar que permetrà que un tribunal qualsevol obligui a incloure-hi quotes de programació en castellà, per exemple, o a que es demani expressament el tancament d'aquests mitjans perquè són un malbaratament injustificable dels recursos públics "que ens dóna Madrid".
El procés d'involució no s'atura. Reconquerida l'escola, ara toca la tele, igual com ha passat als territoris amb qui compartim idioma.
Perquè volem que els mitjans públics puguin seguir tenint el nivell de qualitat dels nostres, i millorar-lo any rere any, ens cal marxar, tan aviat i tan lluny com puguem, d'Espanya.
