Mentir a consciència, sabent que no faltes a la veritat, i fer servir els arguments que saps que són falsos per fer mal és molt greu. Quan la mentida prové d'un mitjà de comunicació, la cosa és encara pitjor. I quan és un responsable polític, de qui hem de suposar que vetlla pel bé comú, qui la fa servir com a arma, ja supera els límits de la raó. Justament això és el que està passant aquests darrers dies arran de la lectura del manifest de diumenge passat per part de Pep Guardiola.
Tothom, periodistes, polítics i qualsevol persona que hagi fet una visita al diccionari sap que un manifest és una "declaració escrita en la qual un govern, un partit polític o un grup cultural expliquen públicament llurs propòsits i llur programa d'actuació". Així doncs, atribuir el contingut d'un manifest, els subscrigui o no, a aquell que el llegeix en veu alta és, com a mínim, mesquí i miserable. De nou és més fàcil matar el missatger amb l'esperança de relativitzar el missatge.
Però, és clar, tractant-se de qui es tracta, Pep Guardiola, una de les icones més perverses del catalanisme per al sectors més immobilistes, tot s'hi val. A banda, el seu passat com a entrenador victoriós del Barça no té perdó per a aquells que s'omplen la boca exigint que no es barregi política i esport. Llegir els diaris dels darrers dies resulta molt il·lustratiu al respecte.
Guerra bruta i en tots els fronts contra el dret a votar en referèndum. O realment els fa por que es faci i que tingui un resultat que no els agradi, o bé la bèstia feixista, la mateixa que veu satisfeta com s'arxiva l'exaltació de la dictadura amb el cant públic del Cara al Sol durant l'enterro d'un prohom del règim, està més viva que mai i ha sortit definitivament del cau.