Enguany se'ns està posant difícil, això de l'estiu. El calendari avança, implacable, però la climatologia va a la seva. D'acord que mai no plou a gust de tothom (aquests darrers mesos, literalment), però potser ja va havent prou d'aigua i aniria bé que el sol i la calor més propis del juny comencessin a deixar-se veure.
Esperar és complicat. Anem tancant calendaris de vacances, reserves, il·lusions, amb ganes de trencar una mica amb tot i entrar en aquesta dinàmica estranya i breu de l'estiu, que sempre ens fa les pessigolles pròpies d'allò que es desitja encara que no acabi d'arribar. Però no. El temps no acompanya i sembla que vulgui jugar-nos una mala passada i privar-nos dels beneficis del sol. O potser demà, o la setmana que ve, tot canviarà i aleshores renegarem d'una calda que ens deixarà sense ganes de res. Qui ho sap.
Així és la vida. Nosaltres ja podem anar fent plans, que qualsevol d'aquests elements que no podem controlar, com ara el temps, ho pot fer canviar tot, de cop. O, amb una mica de sort, potser els astres es conjuren i, malgrat l'espera, ens reserven unes setmanes esplèndides que ens fan oblidar ben aviat aquesta mena d'impàs climàtic que patim.
Sigui com sigui, avui mateix el sol tornarà a sortir i es tornarà a posar, puntual. Mirem d'ajustar les expectives a la realitat, com millor sapiguem o puguem, i gaudim de cada moment, tant si plou com si fa vent, o com si la calor ens fa suar la gota grossa. Tot té el seu encant, i tot ens fa servei, si ho sabem aprofitar.