Vint-i-dos segons. Vint-i-dos. Aquest és el temps que durant el debat dels quatre candidats a la presidència del Govern d'Espanya, els insignes líders van dedicar a la violència masclista. Val a dir que el temps es va repartir de manera desigual entre els quatre: els dos de la dreta (cada dia més extrema que dreta), zero segons; els dos d'esquerres (per dir alguna cosa), la resta.
Vint-i-dos segons a una qüestió que deixa una seixantena de dones mortes i milers d'agredides cada any, amb una cadència sinistra i inexorable. Vint-i-dos segons per oferir més pisos on amagar les víctimes, o per apel·lar a un gran pacte d'estat, segurament la millor manera de no fer res. Aquesta és la resposta de la gran política a un drama quotidià de tantes i tantes dones.
Costa dir res davant de tanta indiferència. Vint-i-dos segons. Poc més de la tercera part del que dura un minut de silenci. Silenci, doncs.