Així que es va atansant la data fatídica en què se signarà una nova convocatòria electoral a Espanya, polítics de tot pelatge i periodistes afins van llençant el concepte de "segona volta", per referir-se a aquesta nova cita a les urnes, com si s'haguessin empassat sense pair-los bé, tot de manuals de gestió, o d'autoajuda, i s'haguessin quedat amb la copla que tot contratemps és una oportunitat.
Doncs no. Les eleccions del juny no seran cap segona volta. Especialment perquè en una segona volta s'eliminen candidatures i s'agrupen vots, cosa que no passarà en aquest cas i, sobretot, seguint el fil argumental permanent de les principals formacions, perquè la Constitució no ho preveu, això de la segona volta. No ens enganyem, les eleccions del juny no seran cap segona oportunitat, seran només una nova evidència del fracàs democràtic dels partits presents a les Corts Espanyoles. I el que és pitjor, amb moltes possibilitats de repetir, si fa no fa, el mateix mapa parlamentari que ara s'ha demostrat inútil.
Ni oportunitat, ni autoajuda, ni res. Simple incapacitat d'unes dinàmiques partidistes incapaces de sortir del confort de les majories absolutes, del poder absolut. Això sí, per culpa dels ciutadans que voten; que es veu que no saben ni votar. Tot un insult a la llibertat individual i als mecanismes que haurien de facilitar l'autèntic exercici de la democràcia. Però és clar, quan democràcia només vol dir anar a votar quan així s'ordena, per garantir majories absolutes, malament rai. Els fets indiquen que a la política espanyola no hi ha res de més consistent. I ja sabem que d'on no n'hi ha, no en raja.