Sayonara, baby és una expressió que el cinema ha fet molt popular, perquè apareix quan el terminator bo (permeteu-me ser simplista) destrueix el dolent, a les pel.lícules d'aquesta nissaga. I aquesta és l'exclamació que em va venir al cap ahir quan es va saber que Mariano Rajoy renuncia a intentar formar govern. Però atenció.
En primer lloc, caldrà veure si la resta de forces autoproclamades d'esquerres són capaces d'arribar a un acord. Després caldrà veure quines altres forces s'abstenen per fer el seu candidat president, i a canvi de què. Cal fer uns números infinitament més complexos que els que hem viscut a Catalunya fa quatre dies, i no oblidem que el costum de pactar, a Madrid, no és moneda d'us corrent.
Si finalment l'acord no fos possible, no descartem que reaparegui Rajoy, que de moment guanya temps i desapareix del focus mediàtic, amb alguna proposta sorprenent, o que es convoquin noves eleccions. El temps ho dirà, encara que amb el número dos de la seva vicepresidenta investigat (ara es diu així, perquè no els agrada "imputat") i amb el propi partit també investigat en una perversa ironia, ja que la investigació del partit és possible gràcies a una modificació legal del propi PP, impulsada per l'exministre Gallardón, no sembla el millor escenari per formar cap govern mínimament presentable.
Però insisteixo, el temps dirà; perquè pel que he pogut llegir (el meu nivell japonès és zero absolut), sayonara admet múltiples significats i a més d'un adéu definitiu, també pot indicar un comiat només temporal.
