Això del Mobile World Congress és una mena d'onada que durant uns dies sembla que ens traslladi al futur de cop i que doni peu a poder fer tota mena de propostes i declaracions. Crec que és en aquest context que cal situar les paraules de la consellera Rigau, apostant per l'ús del mòbil com a instrument pedagògic a les aules.
Francament, en matèria de tecnologia i educació ja començo a ser una mica incrèdul. Recordeu allò que els nens estudiarien a través d'un portàtil? I quan després es van popularitzar les tauletes? Aleshores sí que podríem oblidar els llibres de paper. I ara arriben els mòbils. Doncs ho dubto molt, consellera. Dubto molt que un mòbil sigui un instrument pedagògic de debò. Dubto molt que la immensa majoria de professors estiguin en disposició de fer-lo servir com a tal. Dubto molt que les xarxes de comunicació institucionals -aquestes que funcionen amb molta més pena que glòria- serveixin per donar el servei que se'ls reclamaria. Dubto molt que hi hagi qui pugui preparar, massivament, continguts didàctics i pedagògics adequats i realment innovadors. Però per damunt de tot, dubto molt que es pugui prescindir, ni que sigui en nom de la modernor, del paper, el llapis, el càlcul mental i la memòria, posem per cas, per més G que tinguin els mòbils.
Altra cosa ben diferent és que calgui educar en l'ús del mòbil. Això sí que em sembla imprescindible. Però això té molt mes a veure amb recuperar unes mínimes normes de convivència, de cortesia i d'urbanitat, que no pas amb els currículums formatius. I aquesta reeducació en les bones maneres ultrapassa de llarg l'àmbit de l'aula.
El temps ho dirà, però m'agradaria no tornar a repetir errors del passat, que ens acaben costant molts diners i generant moltes frustracions, per més modernes que vulguem les nostres aules. Consellera, sincerament, crec que el millor lloc per al mòbil a classe és la cartera, ni que només sigui per respecte a la feina que hi fan els profes.