Crec que al nou govern que es constitueixi (optimisme no em falta) caldria demanar-li, com a primera mesura, canviar el patró de Catalunya. Tot i que Sant Jordi és ben nostrat, la realitat ens fa sentir cada dia més a prop de Sant Tornem-hi, encara no inscrit al santoral, però ben present a la nostra vida.
Ahir vam tenir un altre motiu per encomanar-nos a la protecció del futur patró. Nou escorcoll a la seu de Convergència, noves detencions i nou espectacle mediàtic, pel que sembla novament anunciat a determinats mitjans perquè esmolessin plomes i càmeres. I novament la sensació d'haver viscut ja abans tot plegat.
Que pot haver-hi delictes? Pot ser. Que es puguin provar? Això ja és més complicat. Que hi ha molt de posat i de sobreactuació, especialment dels que dirigeixen les actuacions? I tant que sí. Que tot això es vol que serveixi per apaivagar els ànims independentistes? No en tingueu cap dubte. Que aquest capítol no serà el darrer del culebrot? I tant que no.
Res de nou, però. I ara vindrà el desencís i el desànim i els dubtes sobre la noblesa i l'honorabilitat de la política de casa nostra. Però com que els catalans som una mica com els seguidors del Barça i passem de l'èxtasi a la desesperança en qüestió de dies, o de minuts, res de massa greu.
Només una pregunta: realment encara pensen que poden trobar proves a una seu escorcollada ja uns quants cops? Francament, si en troben, potser sí que caldria condemnar algú, i no tant per corrupte, sinó per idiota. En fi, anem passant les oracions a Sant Tornem-hi, que això té corda per dies. O per anys. Perquè, potser, el que menys importa és acabar fent justícia.