Si hi ha algun sant, en aquesta mena de santoral laic que tots tenim una mica al cap, que destaqui pel nombre de cops que l'arribem a invocar al cap de l'any, aquest és, sense cap mena de dubte, Sant Tornem-hi.
I poca broma amb ell, perquè, tot i que no està clar, el dia per celebrar-lo (diguem-ho així) prou podria ser el 31 d'agost, la data que cada any ve a marcar la fi del període estival i el principi de la segona part de l'any, la que ens avocarà a la tardor i als freds de l'hivern, fent-nos oblidar la dolçor primaveral i el sempre breu estiu.
S'ha acabat l'estiu, per més que meteorològicament encara li quedi una certa vida. Com en una mena d'automatisme social pervers, l'u de setembre torna la rutina, amb una barreja de mandra, esperança en nous projectes i alegria pel restabliment de l'ordre a les nostres vides, segons cadascu. Tornem a funcionar al ritme normal que l'estiu i les vacances sempre alteren i que s'acaba de recuperar plenament amb la tornada a l'escola.
Quan tot això passa, fem la nostra particular advocació: "Apa. Sant Tornem-hi". Particularment, us he de confessar que cada any que passa arribo a aquest moment del calendari amb menys ganes de lliurar-me en mans del sant. Potser em faig vell, però em cansa pensar que torna la rutina i que torna tot allò que havia pogut esquivar durant unes setmanes. I és que, lamentablement, en aquesta societat que ens ha tocat en sort, tot sembla massa condemnat a la rutina, a la impossibilitat del canvi en l'ordre establert i en les maneres de fer. I això, a la llarga, cansa. Deu ser el meu cas.
Així doncs, potser ha arribat el moment d'encarar un setembre sense sants. Potser ha arribat el moment de reprendre el nostre ritme laboral, els nostres horaris, amb una mirada una mica diferent. Potser pensant que hem de ser nosaltres qui governem les nostres rutines i les nostres maneres de fer i no a l'inrevés. Potser llavors, el devenir quotidià de les nostres vides serà una mica menys gris i, fins i tot, arribarem a descobrir que hi ha dies en què el rellotge s'oblida una mica de nosaltres i podem fer petits estiu d'unes poques hores, amb el regust extraordinari de les vacances.
Em sembla que, definitivament, aquest any no li faré cap novena a aquest sant tan odiós.
