Que no cantin victòria els mals averanys ni totes les desgràcies juntes. Tot i que ahir la pluja es va aliar amb les forces del mal i de la negativitat per esquivar la foguera, ja sabem que avui és un altre dia, que el sol lluu i que tots els sants tenen vuitada. Fins i tot Sant Joan.
Ahir ens vam quedar amb les ganes de fer festa completa, perquè no tot va sortir com havíem imaginat i previst. No vam complir amb el ritual antic de condemnar al foc totes les misèries, les tragèdies i els petits i grans drames de cada dia, però avui mateix reprendrem la cita anual amb la purificació, amb la necessitat de sentir que fem (o que desitgem de debò) fer net de tantes i tantes coses.
Avui aniran a la foguera tots els nostres fantasmes, totes les nostres pors, els mas auguris, la tristesa, la pena, i tot allò que ens impedeix avançar. Potser tornaran. Bé, segur que tornaran, i si no aquests uns altres, perquè l'any que ve sant tornem-hi. De moment, avui farem com que fem net, i ens sentirem una mica més segurs i més forts per encarar els propers dotze mesos. I si mai dubtem o defallim, sempre ens quedaran les espelmes, les monedes als pous, les pedres als rius o la tossudesa per sortir-nos de tot el que la vida ens llença, de tant en tant, als morros.