Si calgués crear un sant contemporani, això sí, ben allunyat dels principis eclesiàstics, sense cap mena de dubtes, hauria de ser el futbol. Seria una nova figura: el sant impersonal (en el sentit de no persona) i immaterial.
Per demanar la dimissió del president valencià Alberto Fabra, la gent s'ha empescat una multitudinària exhibició de targetes roges. Potser és l'única manera que el tal president entengui què li estan demanant.
Però aquest no és l'únic cas. Pensem en l'habitual diari esportiu que acostuma a passejar Mariano Rajoy de bon matí. Aquesta és l'actualitat que realment es veu que el preocupa (o ocupa).
I ara que som a les portes d'una consulta, l'atzar -o el calendari- ha volgut que siguin poc després del mundial de futbol o, el que és el mateix, d'una nova exaltació patriotera amb el pretext de La Roja. Preparem-nos per a la major campanya publicitària en favor de la unitat d'Espanya que s'hagi vist mai. No vull ni pensar què pot arribar a passar si per una d'aquelles casualitats el conjunt espanyol guanya el campionat.
Sigui com sigui, un estiu d'exaltació hispana al més alt nivell, el personal despistat amb la cosa dels gols i el fantasma de la independència silenciat (o això es pensen). Definitivament, segons ells, Sant Futbol val per tot. Res de nou.