Avui, Sant Esteve, darrer capítol d'aquest primer acte de les festivitats nadalenques, en què el retrobament familiar ha tingut un protagonisme sempre esperat i sempre nou. Sant Esteve és el dia reservat, quan els mitjans de comunicació no eren el que són, al viatge de retorn a casa, després d'haver visitats la família més o menys llunyana. Avui, darrer dia festiu, sense gaire cosa més, tot i que ben sovint amb viatges i desplaçaments també inclosos.
Enguany, per obra i gràcia de l'anticicló que abraça el país, tornem a tenir un Sant Esteve fred, gris i amb aquesta boira sempre protagonista i sempre ingrata. Ben mirat, el temps mateix convida poc a viatjar. Sort que ja no cal fer aquells antics desplaçaments a peu o en carro per tornar a casa, i ara, en el pitjor dels casos, tot se sol resoldre en un cop de cotxe o de tren, sense gaires complicacions.
Avui, però, m'agradaria fer un petit viatge mental, boires enllà, a l'autèntic sentit de les coses, a través de les paraules que el Papa Francesc, un home de qui sempre podem esperar alguna sorpresa, va deixar anar durant la Missa del Gall: "El Nadal ha estat feta hostatge del materialisme". Paraules contundents que completava amb una crida a girar els ulls a la fràgil senzillesa de la vida, representada en aquesta ocasió per la imatge d'un nen acabat de néixer.
Sant Esteve, una bona ocasió per recordar el valor de les coses importants, i sempre fràgils, que val la pena conservar. Diguem-ne, tradició, família, o, simplement, vida, aquella vida íntima i personal de cadascú de nosaltres, que és el nostre viatge particular.