Avui, Sant Esteve. Una mena de dia estrany. Festiu, però no tant, vulguem o no, com ahir, Nadal, però festiu, al cap i a la fi. Una mena de marge per a un aterratge suau a la realitat.
Diuen els estudiosos que Sant Esteve és festa perquè era el dia en què la gent tornava als seus punts d'origen després dels desplaçaments per retrobar la família que vivia en un altre lloc, per Nadal. I potser aquest n'és el sentit: el parèntesi per retornar a la rutina. Això sí, per encarar els dies previs a l'altre gran enlairament modern: Cap d'any.
Sigui una cosa, o l'altra, o cap, avui és festa, a casa nostra. Pairem les imatges, els records, i potser fins i tot els excessos d'ahir, i ens trobarem, com de propina, un cap de setmana a tocar. I ben mirat, en uns temps en què tot és immediat, blanc o negre, sí o no, un dia mig de trànsit com avui té tot el valor d'allò que de vegades perdem i que valdria la pena recuperar: la paciència per passar d'una situació a una altra sense estridències ni massa presses, que hi ha temps per a tot, i tot arriba.
Passeu un bon i tranquil Sant Esteve.
