per en 27 Maig 2014
405 Vistes

Un dels dèficits més important de la nostra societat és que anem perdent la capacitat d'escoltar, tot just quan les vies per emetre missatges es multipliquen dia a dia.  De manera similar, la política va perdent la capacitat d'escoltar la veu dels ciutadans, més enllà de la freda dada del recompte de vots.

Les eleccions de diumenge en són un bon exemple.  Mentre el líder del PSOE anuncia que plega pels mals resultats, el seu col.lega a Catalunya, amb un resultats encara pitjors, segueix sentint ploure, en una demostració de sordesa política molt difícil d'entendre, però compartida per la seva companya de viatge del PP, entestada a presentar com a perdedors aquells que aglutinen més de la meitat dels vots, quan ella en perd un bon grapat.  Evidentment, els sobiranistes radicals, segons ella mateixa.

Imagino que les coses, al si dels partits, tenen vida pròpia.  Fins i tot, diria, unes lleis físiques i matemàtiques molt diferents de les que regeixen els destins de la resta de mortals.

Farien bé tots plegats a aprendre una mica de les formacions sobiranistes catalanes que, en un moment donat, van saber escoltar el clam del carrer i apostar per liderar un procés de canvi social tan profund com cada cop més irreversible.  De tota manera, potser és demanar massa a qui, com Alfredo Pérez Rubalcaba, durant la seva compareixença per explicar que plegaria pel mal resultat, deixava anar -el subconscient és molt traïdor- que, al cap i a la fi, la seva missió era fer fora el PP.  Malament rai quan l'objectiu d'un partit és només guanyar el rival.  Ara només falta saber si, com els seus predecessors, també acabarà ben situat als òrgans de direcció d'alguna gran empresa, encara que s'hi avorreixi.

Publicat a: Actualitat
miquel pubill
hi han patits,no polítics
27 Maig 2014
Segurament, aquest és el drama.
28 Maig 2014