per en 11 Juny 2015
826 Vistes

Que l'equilibri entre l'activitat pública i els interessos privats o particulars no és fàcil, ja ho sabem fa dies.  Que traspassar la fina línia que els separa acostuma a costar poc, també.  Que l'abús del càrrec públic en interès propi no és gens estrany, encara més.  En el fons, tot és qüestió d'ètica i de definir clarament les prioritats, per part de cadascú.

El que resulta una mica més sorprenent és que sigui justament el modern apòstol de la nova política i de la regeneració qui no sigui present al seu lloc de treball (d'eurodiputat, per si no sap que això també és una feina) quan es vota una qüestió tan transcendental con ara el tractat comercial entre Europa i els Estats Units, autèntic cavall de batalla, si el que es vol és plantar cara al poder dels mercats.

Resulta que aquell dia, el de la votació, el flamant eurodiputat estava dedicat en cos i ànima a la que potser és la seva activitat principal -la seva prioritat, si voleu-:  la tertúlia;  radiofònica en aquesta ocasió.

D'acord que el seu vot no hauria canviat el sentit del resultat de la votació, però si el dia que es vota sobre un tema tan important, i tan simbòlic, com aquest, Iglesias opta per la ràdio, on deu ser l'eurodiputat quan es tracten qüestions no tan rellevants?  Francament, aquesta manera de fer em recorda molt les velles maneres de governar, amb els peus a l'activitat pública i el cap -i de vegades també les mans- als interessos particulars.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
això,no és política.
12 Juny 2015