Jo no sóc professor d'El Palau. Bé, de fet, no sóc professor d'enlloc. Em costa molt imaginar-me davant d'una colla de nens o d'adolescents i intentar que aprenguin quatre coses imprescindibles de qualsevol matèria, perquè puguin anar pel món amb una mínima cultura, ni que només sigui, que els permeti valorar la realitat i actuar amb una mica de criteri. Molt menys encara, puc imaginar-me entrant a l'aula, un dos d'octubre i explicant per què les portes estan rebentades, per què hi ha vidres trencats i taules i cadires fora de lloc, o per què els seus pares, germans o padrins van ser atonyinats per la policia, com va passar, de fet, a tants i tants centres educatius de qualsevol poble o ciutat. Jo hi vaig ser, en un d'aquests; sé què hi va passar, i puc imaginar el repte de parlar d'uns fets del tot irracionals.
No, no sóc professor d'El Palau, però ells, per sort, sí. Centenars, o milers de professors, arreu del país, es van trobar l'octubre de l'any passat amb la dificilíssima tasca d'explicar els fets del dia abans, i de fer-ho de manera pacífica, pedagògica, fins i tot. I n'estic segur que ho van saber fer, empassant-se la ràbia i la impotència i apostant, com fan cada dia, per la convivència entre tots els alumnes, vinguin d'on vinguin i pensin com pensin, i amb l'únic objectiu final de contribuir a formar persones de profit.
Avui, els professors d'El Palau són objecte d'escarni i de persecució. Abans n'havien estat uns altres i, de ben segur, en vindran més, perquè, no ens enganyem, tant li fa què expliquin a les aules, perquè el problema, per a alguns, és que expliquin la realitat, no aquesta ficció victimista i brutal que s'està creant des de les institucions de l'Estat i des dels seus col·laboradors necessaris: premsa, determinades entitats, alguns partits... que no tenen altre objectiu que aniquilar la llibertat, el dret legítim a pensar diferent i, sobretot, la capacitat crítica davant de la realitat. Tota una aposta clara i contundent per un futur imperfecte, si s'ataca l'escola.
Jo no sóc professor d'El Palau. Però ells sí. I sort en tenim.